20 Etapa: Els Bruguers - Garraf
GR-92
15 de febrer del 2014.
Erem 21 i aquesta és l’etapa que ha vingut més gent: Cassà, Elcira, Teresa , Jose, Cèsar, Enric, 4 Montses (Bartrolí, Gispert, Batallé,Llovera), Pepa, Angel, Mar, Eulàlia, 2 Loles (Lola Barranco i Lola Hurtado), Glòria i Cèlia Encabo, Nani, Ilde (amiga de la Lola), Queralt. 15 km de recorregut. La Montse Llovera ens ho explica: |
|
C A M I N A N T S D E P A L A F R U G E L L P E L G R - 9 2 C A M I N A N T S D E P A L A F R U G E L L P E L G R - 9 2 C A M I N
|
El punt de partida és l’Ermita de Bruguers i comencem a caminar a les 10 del matí. D’entrada ens sorprèn el color de la pedra vermella amb petits còdols blancs que conformen la muntanya d’Eramprunyà. Però el veritable impacte el tenim en les vistes des del mateix Bruguers. El delta del Llobregat als nostres peus, més enllà l’ermita de Sant Ramon i encara més enllà el Tibidabo, Montserrat i la punta del Canigó nevat. Un paisatge que ens fa perdre l’alè i ens anima a començar a caminar. Iniciem la marxa per un sender costerut, pedregós, frondós i envoltat de roques de formes sinuoses i de pins, garrics i d’algun llentiscle. Hem d’anar vigilant on posem els peus i eventualment les mans per ajudar-nos a pujar. Caminem en silenci i els primers 30 minuts se’ns fan llargs. De cop i volta, després d’un revolt, se’ns apareix el majestuós Massís del Garraf. I si ens girem podem veure el Castell d’Eramprunyà (del segle X o XII) desfet en runes rogenques. Continuem caminant fent puges i baixes per una pista i de tant en tant algun corriol. No hi ha vistes espectaculars però la vegetació ens compensa. Anem envoltats d’arboços florits, de pins, llentiscle, ullastre, marfull, molt romaní, marfull, bruc... i dels dos reis del Garraf, el càrritx amb plomes i el margalló amb ventalls. |
Ja hem fet 3 km i el paisatge es fa molt més obert. La manca d’arbres ens permet veure la forma del massís i tot el rocam. El camí fa de mal caminar, però ja veiem les Agudes, la nostra propera fita. Per arribar-hi hem de passar el coll Rostell i ens toca pujar. Ens distraiem amb la contemplació del paisatge, amb les marques que ha deixat l’aigua a les roques, amb el blau del cel, el blanc de les pedres i per descomptat amb les converses entre nosaltres. Ens hem d’explicar tantes coses... Si callem és per agafar aire... I sense adornar-nos-en ja som a mig camí, a La Morella (594 m), on hi ha un punt geodèsic i una vista de 360 º i l’immens mediterrani als nostres peus. Ens falten 6 km de baixada i encara no hem vist cap masia ni lloc habitat. Però, poc abans d’arribar a baix passem pel Centre d’Interpretació del Garraf, en el paratge de la Pleta. Ens hi aturem una estona i continuem baixant. La nostra gran sorpresa en aquest darrer tram és la visió de les pedreres en explotació. S’estan menjant la muntanya. On ha anat i on va a parar tanta pedra? El nostre pensament està dividit. Quin horror, quina destrossa!! pensem. Però, al mateix temps, ens adonem que potser tot aquest material ha servit per construir les nostres cases! Ja tenim un nou tema de conversa i també molta gana. Baixem de pressa i arribem pletòrics. Ja han passat 6 h. Ja estem esperant la segona etapa pel Massís del Garraf. Montse Llovera |
