15. ESPIA A LA FORÇA

LA DETENCIÓ.

Quan passades les tres de la matinada un gran terrabastall (barraboom!) va despertar els veïns d'Avinyonet de Puigventós i es van abocar a finestres i balcons, l'espant pel que van veure va ser tal, que una mica més i es tornen a tancar amb pany i clau i s'amaguen a sota el llit.
Efectivament, efectius dels Mossos, de la Guàrdia Civil, Policia Nacional, FBI, Interpol i ves a saber si del Mossad, fortament armats i molt nerviosos havien ocupat la plaça Pous i Pagès amb tota mena vehicles blindats i havien establert un cordó de seguretat uns quants carrers a la rodona.
Pel que semblava i es podia entreveure des de la balconada de la Societat, acabaven d'esfondrar la porta del número 7 del carrer Simó Llauneta i havien entrat a la casa. A l'interior es veien llums intermitents de llanternes que anaven amunt i avall i se sentien uns crits horrorosos.
Minuts després la cosa va semblar que es calmava i, entre de l’estupor general, van sortir per la porta 4 policies que arrossegaven dos detinguts fortament custodiats. Ella anava emmanillada i amb grillons als peus i a ell, fins i tot li havien posat un morrió. Acte seguit i sense oferir resistència, es van emportar els detinguts en una furgoneta a gran velocitat. En qüestió de segons la major part de l'operatiu va desaparèixer en direcció desconeguda i només es van quedar els especialistes en escorcollar els escenaris de crims. Dos hores més tard els carrers del poble quedaven deserts i, com cada dia, arribava a toc de pito la furgoneta del pa.
Al sots-tinent Morales li havia tocat la custodia dels detinguts i, entre sacsejades i agafat a una maneta de la furgoneta que circulava a una velocitat suïcida, no podia donar crèdit al que veien els seus ulls: La detinguda era una senyora que rondava la setentena, tota esperrucada, en pijama i amb cara de no haver trencat mai cap plat que no semblava entendre res del que estava passant. Però el més increïble de tot era l'altre detingut, el del morrió: es tractava d'un gos alt i prim, pelut i amb el morro molt llarg que atenia per Iuri, un nom ben estrany que li recordava alguna cosa però no sabia ben bé el què.  Se'l veia pacífic i tranquil i no havia dit ni piu en tota l'estona. No hi hauria d’haver problemes. Però el trajecte fins al destí desconegut es va fer llarg, el temps suficient per veure, tant en la mirada de la senyora com en la del gos pelut, un punt de malícia inclassificable, sobretot a partir del moment que el gos se li havia pixat al camal dels pantalons.

ELS INTERROGATORIS

Una eternitat després la furgoneta arribava al CTMB (Centre de Tortura del Mas Bassets) que la CIA regenta en el més absolut dels secrets a Cassà de la Selva (se sap per la dona de la neteja que ho va explicar a la perruqueria).
Entre fortes mesures de seguretat els detinguts foren traslladats a unes dependències claustrofòbiques, cinc plantes sota terra, sense finestres (tampoc haurien servit de res) on, després d'una llarga espera, van començar els interrogatoris.
I van començar per la senyora.
La senyora va resultar ser Roser B. (Obviarem el seu cognom. Com que es tracta d'esdeveniments basats en fets reals, no voldríem que, de cap manera, se la pogués identificar). Doncs la Roser B. va resultar ser una veïna d'Avinyonet de Puigventós, professora jubilada que, al menys aparentment, menava una vida tranquil·la i sense complicacions. Per primera vegada, i després d'una bona estona sotmesa a preguntes a les quals no hi trobava cap sentit, se la va informar de què se l'acusava.
Feia gairebé un mes les antenes del centre de comunicacions de la base militar americana de Puig Pení havien detectat per error (la seva feina es una altra) una transmissió encriptada procedent d'Avinyonet de Puigventós i que es dirigia directament al Kremlin. Una recerca més afinada els havia dut al número 7 del carrer Simó Llauneta.
La dona va negar tenir coneixement de cap transmissió encriptada i, molt enfadada, va deixar ben clar que ja podien anar mirant i buscant que no trobarien res perquè no hi havia res. Que el que havien de fer era anar a buscar a una altra banda i deixar-la tranquil·la. I que un altre dia fessin el favor de no esbotzar la porta que si haguessin tocat el timbre ja els hagués obert.  Els agents que la van interrogar, els psicòlegs i el polígraf varen determinar que deia la veritat.
Tampoc va servir de res injectar-li en vena unes quantes dosis de pentotal sòdic: deia tantes veritats que els agents, psicòlegs i tot el personal que hi havia per allà van quedar esgarrifats i van suspendre el tractament. La Roser B. va ser retornada a la cel·la amb la sensació que hi havia alguna cosa que grinyolava.
Ara li tocava el torn al gos.
Experts en psicologia canina van estudiar-lo detingudament. Se'l van mirar del dret i del revés, li van parlar, li van fer moixaines, van mirar d'espantar-lo, el van provocar... Però en iuri estava estirat plàcidament i quan se li deia alguna cosa -tant li fa si en català o en rus-, ben just aixecava la mirada amb cara d'avorriment. Però, al marge d'aquesta indiferència, tenia gana (li agradaven especialment els peus i el costelló de porc) i no semblava gens perillós. Van provar de tirar-li una pilota i ni es va immutar. Només s'espavilava una mica quan veia la Roser B.

CAU LA CARETA

Al cap d'una bona estona de fer el paperina (potser es pensaven que començaria a parlar) van decidir que aquest "interrogatori" no anava enlloc i que havien de buscar informació per un altre costat. A alguna llumenera se li va acudir (per fi) que podien trobar-la al xip que, per llei, tots els gossos, amb amo responsable, han de dur a sota la pell. El xip va proporcionar la informació bàsica esperada, és a dir, el nom del gos, la raça i el nom de la seva propietària. Tot en ordre.
Però en fer la connexió Bluetooth els tècnics varen detectar unes estranyes interferències que només podien tenir una explicació: en Iuri portava amagat un altre aparell electrònic.
I, efectivament, l’escàner va detectar al darrera de l'orella esquerra  un altre xip gairebé microscòpic, tecnològicament molt avançat i  potent.
Una vegada extirpat i després de sofisticades tasques de desencriptació, es va procedir a extreure'n tota la informació. Que no era poca:
Aquest borzoi (llebrer rus) havia nascut en un centre militar de cria i ensinistrament de gossos  a la remota població de Saskylakh (Sibèria). El seu nom original era Malen'kyi.
Aviat fou descartat com a gos policia per seu caràcter tranquil i pacífic. Més aviat s'espantava quan els altres gossos s'abraonaven sobre els maniquins d'entrenament. Va estar a punt de ser sacrificat però la seva intel·ligència el va salvar. Finalment va ser reclutat i ensinistrat pels serveis d'intel·ligència russos. Se li va instal·lar un xip capaç d'escoltar converses de manera molt nítida a gairebé sis km de distància.
Per un error incomprensible en el transport de l'animal cap a l'Europa Occidental, el gos va acabar en mans de la Roser B. És en aquest moment que  en Malen'kyi adopta el nom de Iuri en honor al gran astronauta Iuri Gagarin. Hi hauria hagut, com a mínim, dos intents per raptar el gos i portar-lo, tal com estava previst, a l'ambaixador rus a Londres però tots dos van fracassar. Estava clar que la Roser B. li havia robat el cor i es posava fet una fera quan algú se'l volia separar de la seva mestressa.
Malgrat que l'actiu havia deixat de ser útil, el receptor - transmissor va continuar funcionant durant anys i enviant a Moscou informació completament inútil fins que, de manera accidental s'havien detectat les transmissions encriptades.

FINAL DE LA HISTÒRIA.

​Analitzada la informació i molt especialment la seva relació amb una perillosa colla de jubilats autoanomenada "El Grupet", amb elements potencialment subversius, els Serveis d'Intel·ligència Britànics, de comú acord amb la CIA van decidir alliberar la Roser B. que va ser rebuda a Avinyonet de Puigventós com una heroïna tot i que no en tenien ni idea del que havia passat.
No va córrer la mateixa sort el llebrer-espia.
En Iuri va romandre tancat en una gossera d'alta seguretat durant dues setmanes fins que, en un descuit del sots-tinent Morales (convertit en el seu guardià perpetu) va fugir cames ajudeu-me camps a través.
Des d'aleshores el gos-espia viu en la clandestinitat. Si res més no per als inútils de la Policia Española que són incapaços de localitzar-lo encara que cada dia va a passeig amb la seva mestressa pels camins d'Avinyonet.

EPÍLEG

El 3 de novembre del 1953, la gossa Laika es va convertir en el primer animal en viatjar a l'espai a bord de la nau Sputnik 2. Tot i que no hi havia maneres de fer-la pujar a la càpsula (s'ho veia venir) i que va morir entre 5 i 7 hores després del llançament degut a l'estrès i les altes temperatures, les autoritats soviètiques van decidir erigir-li un monument en un suburbi de Moscou al districte nord de la ciutat.
Ara ja podem dir que la Laika no estarà sola: Després de la fugida d'en Iuri i el seu pas a la clandestinitat, a la darrera reunió de la Duma om acordà per unanimitat erigir al llebrer-espia IURI un monument al bell mig de la plaça Roja.
D'això en Iuri no en vol saber res.

​Ultima Hora!
El magistrat del Jutjat d'Instrucció nº1 de Barcelona, J. Aguirre cita a declarar el llebrer rus Iuri  (en parador desconegut) dins la causa Volhov (la trama russa) per suposats contactes del President de la Generalitat amb el Kremlin durant els dies del Procés. No és d'esperar que en Iuri s'hi presenti. Fer el ridícul és gratis.
Seguirem informant.