1. UNA TARDA AL PARC

​Un diumenge d’estiu del 1986 ( fa mil anys), vaig viure un episodi extraordinari de visita al Parc Zoològic de Delhi. Us explico els fets tal com van anar:
Portava ja una bona estona rondant pel parc, profundament impressionat pels animals exòtics que s’hi exhibien  -sobretot per la cuirassa del rinoceront asiàtic i els saltironets del titi "Martinet"  (que en pau descansi)-,  quan una gran cridòria em va portar fins a una munió de gent que, palplantada al davant de l'espai reservat als grans simis, intentava esquivar les pedres que li llançava un enorme goril·la.
Ja vaig veure que era festa grossa. Homes, dones, vells i criatures li feien pam i pipa, reien i se’n burlaven... El goril·la, furiós, els amenaçava amb el puny, arrancava les pedres del fossat i les llançava amb tota la seva ànima contra la multitud. La gent reia, cridava, corria d’un costat a l’altre, s’amagava, es tirava per terra... mai s’ho havia passat tan bé com amb aquell cony de goril·la!.
Després d’una estona d’autèntica bogeria, de sobte, el goril·la es va aturar. Molt quiet, va mirar-me, a mi, només a mi, directament als ulls... va brandar el cap i amb una tristor infinita va tancar els ulls i es va girar d’esquena. Poc a poc es va fer el silenci.
Encara tinc la pell de gallina.