Josep Vilallonga
  • Inici
  • Autor
  • Exposicions
  • Boxa a La Havana
  • Amèrica en BiN
  • La Devesa
  • Divendres S. a Girona
  • Cuba
  • Persones Humanes
  • Barcelona
  • Contacte
  • Roma
  • Revista Gavarres
  • Benet
Imagen

CELEBREM UNA TORTURA.
Diuen les escriptures que fa gairebé 2000 anys a Jerusalem, entre les desenes de milers de represaliats per l'Imperi Romà, varen crucificar Jesús de Natzaret, un rodamón que començava a molestar amb la seva mania de fer-se dir fill de Déu i tenir el personal una mica revoltat.
El que podria semblar un episodi insignificant  -una desgràcia personal relativa pel difunt ja que sembla ser que al tercer dia va ressuscitar-,   ha esdevingut espantós per a la resta de la humanitat: des d’aleshores no ens hem pogut desempallegar de la religió cristiana i de l'Església,  la última i definitiva plaga bíblica pels segles dels segles... amén.


Totes les fotografies ha estat preses amb una Nikon D-80 equipada amb un teleobjectiu 18 - 200 mm  o amb una Nikon DF equipada amb un 18-120 mm.

D  I  V  E  N  D  R  E  S    S  A  N  T    A    G  I  R  O  N  A   D  I  V  E  N  D  R  E  S    S  A  N  T    A    G  I  R  O  N  A   D  I  V  E  N  D  R  E  S    S  A  N  T    A    G  I  R  O  N  A   D  I  V
 
Jo diria que la Setmana Santa és de les coses més exòtiques que es fan a Girona i, per tant, de les més sorprenents. Segurament per la meva procedència de família treballadora poc propensa a l'autocomplaença espiritual, sempre havia pensat que els gironins érem una colla de descreguts. Però estava equivocat. O al menys això és el que em va semblar quan vaig veure la ingent quantitat de confraries que desfilen en processó el Divendres Sant des de la catedral.
No sé d'on surten tants catòlics, apostòlics i romans o simplement amants de les tradicions. El cas és que l'espectacle folkòric - turístic - religiós que es munta s´ho mereix.Ho recomano a tothom: si no teniu un pla millor, passeu-vos per Girona el Divendres Sant.
Passos, vestes, manaies, capellans, seminaristes, catòlics gironins de casa bona, immigrants, "quillos", grans, petits, ciris, Sant Cristos, trompetes i timbals... tot plegat amb el ritme obsessiu dels tambors com a fons, formen un espectacle efímer i sorprenent a Girona.
Només passa una vegada a l'any i quan les portes de la catedral es tanquen de matinada després de la processó, aquest submón desapareix fins l'any que ve, si déu vol.
Una cosa més: he enfosquit, contrastat i descolorit les fotos. M'ha semblat que s'adeia amb el tema.
Con tecnología de Crea tu propio sitio web único con plantillas personalizables.